La vocació d’aquests joves intèrprets de jazz és la música d’arrel negre: la calidesa del Jazz més tradicional i l’energia del Rhythm & Blues són el seu plató creatiu, el vehicle per deixar anar la seva creativitat. Aquesta simplicitat formal però, no es tradueix en una interpretació convencional: la plasticitat de la veu de Marina Torres, tant en el registre mig i sobretot agut, i el piano de David Poblete, amb una lectura harmònica i rítmica més pròpia del jazz més modern, posen en escena una singular combinació de familiaritat i audàcia interpretativa d’una música potent i alhora intimista. En definitiva, una proposta d’absoluta actualitat marcada per la influencia de la tradició més arrelada a la mainstream del jazz i el blues.